SoNoRuM PrOjEcTs
Adolf Murillo i Ribes
AvÍs PeR NaVeGaNtS
"A tots els mestres els haurien d’estar permeses formes personals d’acció. Tinc la sensació que no s’aprén res del veritable funcionament de la música en seure davant d’aquesta amb una actitud de callada submissió. Com a músic pràctic he arribat al convenciment que sols és possible estudiar el so fent sons i la música, fent música. Totes les nostres investigacions sobre el so deuen ser verificades empíricament, produint sons i examinant-los. Òbviament no sempre podem formar en l’aula una orquestra simfònica per a percebre les sensacions buscades, raó per la qual haurem d’utilitzar qualsevol cosa que estiga disponible. Potser que els resultats que s’obtinguen siguen grossers, que estiguen mancats de gràcia i forma, però seran nostres”. (Schaffer,1975:11)
Uns dels reptes de l’educació del futur, està possiblement en la recerca de mètodes didàctics que potencien estratègies creatives i al mateix temps motiven a l’alumnat a que facen ús d’aquest potencial aplicant-lo en qualsevol qüestió al llarg de la seua vida, siga quina siga la seua dedicació futura. En aquest camí l’ensenyament artístic en tots els seus vessants pot ser una de les grans alternatives de futur que cal activar i potenciar per a superar aquesta crisi profunda de la nostra educació. Educació actual que poc a poc agafa la seua direcció cap a un retorn d’allò “suposadament Basic” fonamentant la major part de la formació dels ciutadans sols en àrees anomenades instrumentals. L'objectiu ja no sols és una educació artística simplement lúdica sinó que cal pensar que l'art pot potenciar o desenvolupar estratègies de pensament complexes, afavorir un tipus de pensament divergent. A la fi, tot aquest treball dotarà a l’alumnat d'una major autonomia així, com un pensament més crític i creatiu.